En blanc.

En blanc son aquells moments els cuals hi ha algu que mesta explican la realitat i jo realment no se seguirla, no tinc arguments. Son aquells moments en els cuals no se si m’impedeixo en mi mateix donar una resposta reonada o realment no la tinc.

El cap em dona voltes i comenso a donar voltes alrededor d’una idea la cual no hi puc accedir, soc incapaç.

Son aquells moments en que et miro, em sento inútil, no tinc cap resposta que sembli vàlida, no hi ha resposta vàlida. Els mals estàn fets, només cal mirarte els ulls. Només trobo arguments que tu no acceptas com a vàlids, que t’estimo, que ho sento molt, que em perdonis…

Fins que em dono conta que realment la culpa es meva, que de vegades penso només amb mi mateix, o masa amb tu, que tinc por de perdret y que de vegades paso de pensar poc a pensar masa, que tinc que apendre a pensar abans de parlar. Que de tu he aprés molt, que ja no soc el d’abans, m’has enfortit el cor y m’has enseñat a estimar. Que la vida te un altre sentit. Que no fa falta esborrarla poc a poc, que es posible viure sense mirar enrere i amb els ulls oberts.

Perque encara em queda molt per apendre, perdonam.

T’estimo.
  1. anims jaume!

  2. Que bonic, carinyo. Em deixes sense paraules…

    T’estimo,i ho saps🙂

  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: